El Palau de la Música Catalana

L'edifici
El Palau de la Música Catalana és un auditori de música situat al barri de Sant Pere de Barcelona. Va ser projectat per l'arquitecte barceloní Lluís Domènech i Montaner, representant del modernisme català.
La construcció es va portar a terme entre els anys 1905 i 1908.
Domènech i Montaner va comptar amb els artistes habituals a la seva obra:
el mosaïcista Lluís Brú,
els ceramistes Josep Orriols i Modest Sunyol,
els vitrallistes de la casa Rigalt i Granell
el paviment hidràulic de la casa Escofet.
els escultors, Miquel Blay, Eusebi Arnau, Didac Massana i Pau Gargallo.

L'edifici va ser encarregat per l'Orfeó Català, fundat el 1891 per Lluís Millet i Amadeu Vives. Va ser pagat per industrials i financers catalans, il·lustrats i amants de la música. L'auditori va ser destinat a concerts de música coral, orquestral i instrumental, així com a interpretacions corals i de cantants.
Al 1997 la UNESCO va incloure l'edifici a la seva relació del Patrimoni Comú de la Humanitat.