diumenge, 2 de gener del 2011

L'AUCA DEL PALAU DE LA MÚSICA

En el següent enllaç podeu veure una auca sobre el Palau de la Música.
Auca del Palau

Fets històrics

Fets del Palau
Els Fets del Palau van succeir el 1960 coincidint amb una visita de Francisco Franco a Catalunya. S'havia aconseguit l'autorització per interpretar El cant de la Senyera al Palau, amb motiu de la celebració del centenari de Joan Maragall. La prohibició governativa en l'últim moment per part de les autoritats va fer que part del públic assistent es posés dret a cantar aquest himne i es llancessin fulls contra el cap de l'Estat Espanyol; per aquest fet va haver-hi detencions, d'entre les quals la del futur president de la Generalitat de Catalunya, Jordi Pujol, i que, malgrat no trobar-se al local, fou sotmès a un consell de guerra.

Característiques de l'ORGUE

L'orgue
Un orgue és un instrument musical de teclat. Els sons es generen fent passar aire per tubs de diferents longituds (des de 5 cm fins a 7 m). Es classifica com instrument de vent i dins d’una subcategoria en la que està sol, ja que va ser creada per a ell: instruments de vent de teclat i tubs.
Consta de diferents registres o sons: trompetes, flautes, vibració, etc. Es fa servir per mitjà d’un o més teclats per a tocar amb les mans, i un altre consistent en uns pedals en la part inferior. Els diferents registres s’accionen per mitjà d’unes palanques a l’abast de la mà de qui toca l’instrument.
En el passat, l’aire se subministrava per mitjà d’unes manxes mogudes a mà. Actualment, se subministra amb una bomba elèctrica.
L’orgue es toca amb mans i peus, la qual cosa fa que sigui un dels instruments musicals més complexos de tocar, tant a nivell de coordinació i agilitat com de lectura, ja que sovint les partitures d’orgue estan escrites en tres pentagrames.

Alguns vídeos interessants sobre aquest instrument!






Com sona l'orgue del Palau? Escoltem-lo!

divendres, 31 de desembre del 2010

L'orgue del Palau de la Música Catalana

El Palau de la Música Catalana



L'edifici
El Palau de la Música Catalana és un auditori de música situat al barri de Sant Pere de Barcelona. Va ser projectat per l'arquitecte barceloní Lluís Domènech i Montaner, representant del modernisme català.
La construcció es va portar a terme entre els anys 1905 i 1908.
Domènech i Montaner va comptar amb els artistes habituals a la seva obra:
el mosaïcista Lluís Brú,
els ceramistes Josep Orriols i Modest Sunyol,
els vitrallistes de la casa Rigalt i Granell
el paviment hidràulic de la casa Escofet.
els escultors, Miquel Blay, Eusebi Arnau, Didac Massana i Pau Gargallo.

L'edifici va ser encarregat per l'Orfeó Català, fundat el 1891 per Lluís Millet i Amadeu Vives. Va ser pagat per industrials i financers catalans, il·lustrats i amants de la música. L'auditori va ser destinat a concerts de música coral, orquestral i instrumental, així com a interpretacions corals i de cantants.
Al 1997 la UNESCO va incloure l'edifici a la seva relació del Patrimoni Comú de la Humanitat.